Un món, dues classes de persones
Hi ha una veu trencada
que s´ofega al mig del mar
mentre torno amb tren de Barcelona;
n´hi ha que som turistes
i altres només immigrants.
Un món, dues classes de perso~nes.
Hi ha una pell suada
que carrega el meu butà
per vint duros mentre faig la sopa;
n´hi ha que som turistes
i altres només immigrants.
Un món, dues classes de perso~nes.
Hi ha un marrec que esmorza
cola d´una bossa
que tava coses
que ell mai comprarà
i amb l´olor somia
que la sort canvia
i el destí no està fixat.
Hi ha al carrer una noia
sola i massa jove
que a la nit tremola
per guanyar-se el pa.
I amb el pas dels dies
veu que res canvia
i que el destí està fixat.
Hi ha una llei no escrita
que per sempre es complirà
tant se val d´on ets
si el que ets és pobre;
n´hi ha que som turistes
i altres només immigrants.
Un món, dues classes de perso~nes.
N´hi ha que som turistes
i altres només immigrants.
Un món, dues classes de perso~nes.
Un món, dues classes de perso~nes.
Un món, dues classes de perso~nes.